Molt be, President, a la catalana.
Els vells rockers de la politica estem marcats per l´esperit de la transició democratica, l´Assemblea de Catalunya i el Consell de Forces Politiques entre altres. Eren moments de grans consensos i d´interessos transversals on la dosis de legitim partidisme es rebaixava a nivells minims. Recordo que alguns dels companys de la resta de l´Estat en deien “a la catalana” d´aquesta forma d´actuació contra el franquisme residual.
Afortunadament, passats quaranta anys, les circunstancies no son les mateixes, pero les dificultats per continuar i millorar el nostre autogovern segueixen molt presents.
L´entesa del President Artur Mas amb el socialistes catalans, ampliable als demes partits catalanistes, demostra que, quan conve, per lluitar contra la greu crisi económica i la presió del centralisme espanyol, l´esperit de la transició el sabem recobrar.- Molt be, President, a la catalana.
Jaume Vallés Muntadas
viernes, 24 de diciembre de 2010
Mes Europa
Una veu sensata entre les sensates, Miquel Roca, i la societat Amics del País, ens fan una raonada valoració de l´actualitat : Europa és la gran aposta i Catalunya ha de liderar la vocació europeista de l´Estat espanyol.
Europa no és una il-lusió, és una necessitat, no hi ha plan B sense Europa.
Una altre reflexió del tot raonable: necessitem una resposta política que recuperi els valors que la transició va posar de manifest, alguns d´ells arreconats o oblidats avui. Les potencialitats de la transició, entre elles l´Estat de les Autonomies i els 118.000 milions d´euros dels Fons Europeus destinats a Espanya durant els últims quaranta anys, han canviat la Península Ibèrica.
Per mantenir l´estat del benestar europeu adaptat a l´època de crisi, afegeig Miquel Roca, significa que el futur no s´ha de construir solament des de l´acció política, caldrà també la imprescindible acció col-lectiva de la societat. Un binomi, política i societat que, personalment penso, ha de ser la pedra angular per construir el nostre futur.
J.V.M.
Europa no és una il-lusió, és una necessitat, no hi ha plan B sense Europa.
Una altre reflexió del tot raonable: necessitem una resposta política que recuperi els valors que la transició va posar de manifest, alguns d´ells arreconats o oblidats avui. Les potencialitats de la transició, entre elles l´Estat de les Autonomies i els 118.000 milions d´euros dels Fons Europeus destinats a Espanya durant els últims quaranta anys, han canviat la Península Ibèrica.
Per mantenir l´estat del benestar europeu adaptat a l´època de crisi, afegeig Miquel Roca, significa que el futur no s´ha de construir solament des de l´acció política, caldrà també la imprescindible acció col-lectiva de la societat. Un binomi, política i societat que, personalment penso, ha de ser la pedra angular per construir el nostre futur.
J.V.M.
lunes, 6 de diciembre de 2010
28N i Assemblea de Catalunya
El 28N i l´Assemblea de Catalunya
La perspectiva que dòna el pas d´una setmana, permet una valoració i un anàlisi mes acurat i aprofondit dels resultats de la jornada electoral del 28 N, de la qual sobresurt un incontestable triomf de la coalició CIU.-
D´aquets resultats, s´en poden treurer significatives conclusions; la més important és que de cada quatre votants de Catalunya, tres ho varen fer en clau clarament catalanista, tot i fer-ho en partits diferents. Fent abstracció de guanyadors i perdedors, per un vell nacionalista com el que subscriu, la composició de les forces polítiques a que em refereixo (CiU, PSC, ERC, IC-EUiA mes SI) tenen el perfil dels principals components de l´Assemblea de Catalunya a la transició, plataforma instrumental dels anys setanta, ben útil per la recuperació democràtica de les intitucions històriques de Catalunya.
Davant de la greu crisi amb la que ens enfrontem, calen decisions extraordinàries. Per tant, si CIU ha obtingut un 51% dels vots catalanistes esmentats, aquest fet li comporta una gran responsabilitat, la d´articular una segona edició de l´Assemblea de Catalunya, per tal de tractar els grans temes de país. acordant-los i pactant-los amb els col-lectius que en els seus programes mantenen la identitat cívica i cultural de Catalunya.
.
J.V.Muntadas
La perspectiva que dòna el pas d´una setmana, permet una valoració i un anàlisi mes acurat i aprofondit dels resultats de la jornada electoral del 28 N, de la qual sobresurt un incontestable triomf de la coalició CIU.-
D´aquets resultats, s´en poden treurer significatives conclusions; la més important és que de cada quatre votants de Catalunya, tres ho varen fer en clau clarament catalanista, tot i fer-ho en partits diferents. Fent abstracció de guanyadors i perdedors, per un vell nacionalista com el que subscriu, la composició de les forces polítiques a que em refereixo (CiU, PSC, ERC, IC-EUiA mes SI) tenen el perfil dels principals components de l´Assemblea de Catalunya a la transició, plataforma instrumental dels anys setanta, ben útil per la recuperació democràtica de les intitucions històriques de Catalunya.
Davant de la greu crisi amb la que ens enfrontem, calen decisions extraordinàries. Per tant, si CIU ha obtingut un 51% dels vots catalanistes esmentats, aquest fet li comporta una gran responsabilitat, la d´articular una segona edició de l´Assemblea de Catalunya, per tal de tractar els grans temes de país. acordant-los i pactant-los amb els col-lectius que en els seus programes mantenen la identitat cívica i cultural de Catalunya.
.
J.V.Muntadas
miércoles, 1 de diciembre de 2010
A la catalana
A la Catalana
Si la jornada electoral d'abans-d'ahir no l'altre va ser un exemple de normalitat democràtica, els parlaments de les personalitats que protagonitzen l'alternança democràtica han seguit el guió del catalanisme de sempre, del país que de parlar en diem enraonar, del país del pacte i del diàleg.
Vell rocker de la política de base, m'he sentit orgullós de ser ciutadà català, per les paraules del president sortint i pel parlament del futur president. Ho han fet a la catalana, reconeixent el guanyador, l'un, i fent una crida a treballar tots junts, l'altre.
A la catalana: honor al president José Montilla, que se'n va, honor i benvinguda al president Artur Mas, que arriba.
Sant Adrià de Besòs (Barcelonès
Si la jornada electoral d'abans-d'ahir no l'altre va ser un exemple de normalitat democràtica, els parlaments de les personalitats que protagonitzen l'alternança democràtica han seguit el guió del catalanisme de sempre, del país que de parlar en diem enraonar, del país del pacte i del diàleg.
Vell rocker de la política de base, m'he sentit orgullós de ser ciutadà català, per les paraules del president sortint i pel parlament del futur president. Ho han fet a la catalana, reconeixent el guanyador, l'un, i fent una crida a treballar tots junts, l'altre.
A la catalana: honor al president José Montilla, que se'n va, honor i benvinguda al president Artur Mas, que arriba.
Sant Adrià de Besòs (Barcelonès
Suscribirse a:
Entradas (Atom)