Vox dixit

Vox populi…..

Afortunadament, la ciutadania és més responsable del que de vegades pensem, actitud responsable que supera ampliament la que ens demostren alguns dels nostres polítics de primera línia, especialment al Congrès dels Diputats. Líders polítics que en les seves desqualificacions públiques del contari, dient barbaritats, que són mitjes veritats i mitjes mentides, són les que donen peu al ciutadà a crear llegendes urbanes. Sospites no contrastades, suggerències i rumors públics que la “vox populi” resum amb la dita “no n´hi ha un pam de net”.

“Vox populi, vox Dei”, en una de les seves diverses interpretacions vindria a dir que tot el que surt de la ciutadania es veritat, quan això no és del tot cert. El que és veritat és que molts dels debats polítics de tots els mitins i també en alguns dels hemicicles institucionals, provoquen i inciten al poble plà a interpretar fil per randa l´exercici retòric dels oradors, amb el resultat d´una “Vox populi” que posa el mateix nivell de corrupció, de falta de rigor i de falta de serietat a tots els polítics, qualificacións que molts d´ells no es mereixen però que tenen pecat d´omisió, al permetre que els seus portantveus s´expressin de forma tan barroera i inútil, que inflama, de vegades sense motiu, el conjunt de la societat civil, fins que pot ser serà cert alló de “vox populi, vox Dei”.

Mes que cambrers i paletes
Amic de Plató pero mes amic de la veritat, entenc i comparteixo molts dels debats, identitaris i economics, en torn de la crisis, que omplen els mitjans de comunicació. Pero el catalanisme modern ens exigeix una mirada mes llarga, també pensar amb el futur dels nostres nets, que voldrán ser alguna cosa mes que cambrers i paletes.-
Estem en un moment estelar, una cruilla fonamental que apareix sols ocasionalment en els mitjans, quasi mai en debats politics. Es tracta de la viabilitat del Eix de la Mediterrania, “autopista” de ferrocarril que uniria Tallin (Estonia) amb Algeciras, per nosaltres la importancia del cami davant del fi, la creació d´economia productiva al llarg de l´eix d´Europa, transportant els seus productes manufacturats als ports del Mare Nostrum, Marsella, Barcelona, Tarragona, Valencia…..que els expedirien a Asia i Africa .
Politics d´esquerres i dretes de Catalunya i Valencia haurien de batre el coure i picar pedra, oblidant diferencies menors, buscant aliats a França en la mateixa direcció; que no es repeteixi l´error del franquisme qui, despreciant el consell del Banc Mundial, va optar per l´estructura ferrea radial de l´Estat. Conseguiriem vigoritzar l´economia productiva i que els nostres nets tinguin altres possibilitats apart del turisme i el apartaments al sol.

J.V.Muntadas